Si volem guardar un vi el primer que hem de saber és si és apte per a la conservació. Generalment, un vi amb una bona estructura, bona acidesa, i uns nivells adequats d’astringència es pot conservar un temps. Els vins més plans (amb menys acidesa o tanins) és millor consumir-los dins la temporada.
El color del vi és un bon indicador de la capacitat de conservació que té. Els vins negres amb tonalitats vives, vermelloses o de color rubí són vins vius i es poden conservar. Però quan comencen a agafar tonalitats marronoses ens indiquen que s’estan oxidant i que el seu cicle vital s’està acabant. Per tant, s’han de consumir amb urgència si volem gaudir de les seves característiques.
Per conservar un vi és important fer-ho en un lloc fresc i a temperatura constant (entre 12º i 17º). Hem d’evitar guardar el vi a la nevera (excepte les neveres especials per a vins), ja que la fredor de la nevera ressecarà el tap i provocarà l’oxidació ràpida del vi. Per tant, la nevera l’hem de fer servir en el cas dels escumosos, vins blancs o rosats, per refredar-los amb la intenció de consumir-los en pocs dies.
Com maridar els vins
Un bon maridatge ens pot despertar emocions i contrastos estranys.
La lògica dels maridatges diu que amb àpats greixosos hem de prendre vins àcids; i amb menjars dolços, vins florals i abocats.
Però si aprofundim una mica en la màgia dels maridatges descobrim que els vins dolços incrementen la sensació d’astringència, àcida i tànica del menjar.
El sabor umami (és el cinquè sabor que reconeix la tradició oriental, després del dolç, salat, amarg i àcid) incrementa la percepció astringent, tànica i àcida.
Amb menjars àcids, augmenta la percepció de cos i dolçor, i disminueix la percepció àcida del vi.
Amb menjars salats, tenim més percepció d’estructura en vi i hi notem menys tanins, astringents i acidesa.
Amb menjars picants, tenim més sensació tànica, d’acidesa i acohòlica. Ens disminueix la percepció de cos, dolçor i fruita.